El safrà ha estat històricament un dels productes de comerç mundial més car per unitat de pes. Però, malgrat el seu alt preu, el conreu ha anat decreixent progressivament, tot a causa de l’excés de mà d’obra necessària que no en fa massa viable el seu cultiu.
El cultiu del safrà es troba estretament relacionat amb les civilitzacions més cultes del món oriental. Procedeix de la zona d’Anatòlia i des d’allí es va estendre el seu cultiu pertot arreu, essencialment per part dels àrabs que aprofitaren la “ruta de la seda” per portar-lo a la zona mediterrània. Hom calcula que arribaria a la Península Ibèrica durant els segles VIII i IX.
Ja a la baixa edat mitjana el safrà constituïa un important producte d’intercanvi i de producció a la Conca de Barberà, l’Alt Gaià, l’Urgell, la Segarra, el Bages i altres zones veïnes. Mentre que els grans mercats, a la primera meitat del s. XV, eren: Sant Cugat, Rubí, Sabadell, Manresa, Vilafranca del Penedès, Igualada, Santa Coloma de Queralt, Cervera, Tàrrega i Balaguer.
A l’entrada del segle XVIII tenim les primeres notícies del conreu del safrà a Rocafort de Queralt. Molts pagesos tenien un o dos cortons dedicats al conreu d’aquesta planta, i anaven a vendre el producte obtingut a Santa Coloma de Queralt. A finals del s. XIX i principis del s. XX a Santa Coloma de Queralt encara hi havia un important mercat dedicat a la comercialització del safrà. A Rocafort de Queralt també hi havia diversos comerciants de la planta, els quals van fer negocis a l’estranger, fins i tot a Amèrica a través de
rocafortins emigrats a Cuba a fer les amèriques.
El safrà de Catalunya estava considerat com el millor del món segons alguns textos antics i referències més modernes. Encara avui, resta l’empresa Espècies Corbella que després de quatre generacions segueix en el negoci. Poc a poc, la producció autòctona va anar decaient i des de finals de la dècada dels 20 del segle XX, aquesta esdevé en alguns indrets, especialment a l’Alt Gaià, quasi simbòlica i només perdura a nivell d’autoconsum.
Publicat a la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, núm 7 (2013)
Fotografia: Santa Coloma de Queralt. Mercat 1903. Autor desconegut. © Arxiu Associació Cultural Baixa Segarra. Fons Joan Balcells Prats
LLegeix o descarrega’t l’article sencer en PDF, aquí: http://www.culturaipaisatge.com/pdf/cip7_torna_el_safra_catalunya.pdf
